2011, sempre endavant

Excelsior

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil.la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

no s'acabarà mai més.

Aquest 2011 serà el centenari de la mort de Joan Maragall. Per això us desitjo, amb aquest poema seu, un any ple de projectes i amb la mirada sempre endavant.

21 de desembre, solstici d'hivern...

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre'n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són, de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa,
que s'empara de tot, potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això, i a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s'ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

Aquest poema és el que hem triat les meves companyes i jo per desitjar-nos un molt bon nadal i un bon any 2011... i jo no podia fer més que reproduir-lo aquí, per què havia de buscar-ne un altre???

Només una recomanació: llegeix-lo en veu alta...

2011?? No pot ser

Recordo quan llegia 1984, i només faltaven 2 anys per a la data fatídica... i res no va passar. Uns anys més tard... no molt més enllà, però, va ser 2001, una odisea del espacio i després, l'inevitable 2010, odisea dos...la resta no sabia ni que existís fins ara mateix que he fet una cerca... També recordo una sèrie de TV, Espacio 1999 que pronosticava desastres lunars, amb Martin Landau de protagonista... i per descomptat Blade runner, que vaig veure per primera vegada a l'esplai en un fi de curs del 85 o 86 i que va marcar molt la meva mirada al futur.
Vistes des del llindar del 2011 fan una mica de riure... tanta por amb el futur, i de moment, tot i que la tecnologia ha avançat, no hem arribat, ni de bon tros, a cap dels viatges espacials possibles (segurament per manca de pressupost, és cert) ni, encara, a les ciutats fosques i rúfoles tot i que, pensant-hi fredament, tot arribarà.
Sí que és cert, que la web 2.0 existeix, que si vols, pots viure més a la xarxa que no al carrer, que amb un telèfon pots fer fotos, vídeos, veure la cara de la persona amb qui parles, connectar-te a internet, a un GPS per saber on ets i on vas... i que per sort, la investigació compta amb més i més eines cada dia per avançar en l'atenció als malalts i la cura de les malalties així com en la descoberta de nous usos i nous materials...
Amb tot això vull dir només que el futur tan llunyà com semblava, és aquí, i com diu el poeta, no hi ha futur, tenim el present, i és això que cal viure... De manera que, gaudiu tant com sigueu capaços, que el futur ja ens encalçarà quan calgui...

Adéu, Mestre

Dia de dol. Demà al Paranimf de la UB, acomiadarem Joan Solà. Vull recordar-lo amb una afirmació que feia (que ja havia fet manta vegades, a més) al seu darrer article al Parlem-ne: "estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua; una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil."

Vint-i-un

Fa uns dies que s'ha complert el primer centenari del neixement de Màrius Torres (1910-1942)
Aquí, un poema seu que parla d'aniversari i que fa anys duia a mena de lema a la meva carpeta:

Aniversari
Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
O Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau -però no vull l'oblit.

Màrius Torres

Mas Blanc, 1 de setembre de 1942

 
A la Biblioteca Virtual Màrius Torres de la Universitat de Lleida trobareu tota la seva obra poètica així com altres documents, fins i tot la seva correspondència amb Joan Sales, del tot imprescindible, tal i com recomana Josep Benet a les seves memòries.

Vint

El solstici ja ha passat, però després d'ahir, crec que convé que el tinguem present. Per la independència, però també per la dignitat!

SOLSTICI
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol. L’Àmbit de tots els àmbits, 1980

Bon estiu 2010

Sant Joan és temps de renovació, el foc purifica, i l'estiu, que encara ronseja, comença a treure el cap per la porta.

A mena de foc virtual, aquest bloc muda d'imatge, desig capriciós d'una tarda de juny.

Aquesta anotació és un convit al gaudi, a la festa, al descans, a la descoberta, a la il·lusió, la superació i l'esforç, malgré tout.

El poema, aquí sota.

Desencís

Documentals

Car sapiats per cert que les disposicions del
món que ara corren, molt són pitjors que hom no.n
poria expressar, e Déus farà en breu pus terribles
joís que hom no poria pensar ni aesmar.
Arnau de Vilanova

Has viscut plenament i dolorosament
en un temps i un país, has viscut en Europa
uns anys determinats. Ara passen pel·lícules,
documentals d'aquell temps, de tanta misèria.
S'esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?
Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,
un amor impensat per a tota la vida:
s'amagava en els cines, en les darreres files;
presumien, els jóvens, agafant-se del braç:
prudentment es soltaven en arribar a casa.
¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia,
com hi havia també un sentiment confús
de culpabilitat. I la barbaritat
de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.
Vicent Andrés Estellés

Sant Jordi 2010

LES GORGES
A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
..............i la remor
sempre contesta:
Esclava a Espanya.
Si prens coratge
.............els ulls al cel
i alces el braç -- gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d'orella:
També a França.

Vernet-les-Bains, 26 d'agost de 1923

Joan Salvat-Papasseit