2011, sempre endavant

Excelsior

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil.la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

no s'acabarà mai més.

Aquest 2011 serà el centenari de la mort de Joan Maragall. Per això us desitjo, amb aquest poema seu, un any ple de projectes i amb la mirada sempre endavant.

21 de desembre, solstici d'hivern...

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre'n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són, de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa,
que s'empara de tot, potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això, i a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s'ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

Aquest poema és el que hem triat les meves companyes i jo per desitjar-nos un molt bon nadal i un bon any 2011... i jo no podia fer més que reproduir-lo aquí, per què havia de buscar-ne un altre???

Només una recomanació: llegeix-lo en veu alta...

2011?? No pot ser

Recordo quan llegia 1984, i només faltaven 2 anys per a la data fatídica... i res no va passar. Uns anys més tard... no molt més enllà, però, va ser 2001, una odisea del espacio i després, l'inevitable 2010, odisea dos...la resta no sabia ni que existís fins ara mateix que he fet una cerca... També recordo una sèrie de TV, Espacio 1999 que pronosticava desastres lunars, amb Martin Landau de protagonista... i per descomptat Blade runner, que vaig veure per primera vegada a l'esplai en un fi de curs del 85 o 86 i que va marcar molt la meva mirada al futur.
Vistes des del llindar del 2011 fan una mica de riure... tanta por amb el futur, i de moment, tot i que la tecnologia ha avançat, no hem arribat, ni de bon tros, a cap dels viatges espacials possibles (segurament per manca de pressupost, és cert) ni, encara, a les ciutats fosques i rúfoles tot i que, pensant-hi fredament, tot arribarà.
Sí que és cert, que la web 2.0 existeix, que si vols, pots viure més a la xarxa que no al carrer, que amb un telèfon pots fer fotos, vídeos, veure la cara de la persona amb qui parles, connectar-te a internet, a un GPS per saber on ets i on vas... i que per sort, la investigació compta amb més i més eines cada dia per avançar en l'atenció als malalts i la cura de les malalties així com en la descoberta de nous usos i nous materials...
Amb tot això vull dir només que el futur tan llunyà com semblava, és aquí, i com diu el poeta, no hi ha futur, tenim el present, i és això que cal viure... De manera que, gaudiu tant com sigueu capaços, que el futur ja ens encalçarà quan calgui...