Una conjunció ben especial, una lluna pleníssima i rotunda com mai i un Sant Joan que aquí, a la costa central catalana no es rabeja amb la calor xafogosa d'altres vegades.
Molt bona revetlla!!
Xamais
condescendas coa amargura
Nen un veu
de tristeza
Tome abeiro
nos teus ollos
Se os
tempos veñen mal dados
Non deixes
que a vella dama
Te recolla
baixo a sombra do seu manto
Hai algo
tan fermoso en ti mesma.
Aínda que por
veces penses que todo
Deba
permanecer a certa distancia
E se a
estrada semella non ter fin
E non hai
un hotel onde acougar
Recorda teu
vello amigo
E o poema
que un día escrebeu para ti
E procúrame
naquel lugar
Onde unha
fiestra se abre
Sobre os
día que pasaron.
Miguel Mato
Fondo, 'Dúas cancións de setembro', O Whiskey na barrica. 2004
Aproximació lliure
(Mai no condescendeixis amb l'amargor / ni un vel de tristesa / s'aixoplugui en els teus ulls
Si venen mal dades / no deixis que la vella dama / t'aculli sota l'ombra del seu mantell
Hi ha tanta bellesa en tu mateixa. Encara que de vegades pensis que tot / hagi de romandre a certa distància
I si la carretera semblés no tenir fi / i no hi ha un hotel on reposar / recorda el teu vell amic / i el poema que un dia va escriure per a tu / i cerca'm en aquell lloc / on una finestra s'obre / sobre els dies que van passar.)