Tres

Eu tamén navegar

Xohana Torres, Tempo de ría

Conèixer la literatura gallega ha estat tot un descobriment. La força de les poetes gallegues m'ha captivat d'uns anys ençà. "Jo també navegar", posada en boca de Penèlope per Xohana Torres ha esdevingut lema i bandera de més d'una generació, no només literària. Jo també me l'he fet meu, aquest vers. Us convido a conèixer-ne una mica més. Tindrem temps de tornar-hi.

Pel solstici d'estiu, un poema

De dalt de tot del cel
els poblets en la nit semblen brasers encesos.
I perquè entra la vetlla brillen més els estels

s'acosten a terra i s'escalfen les mans
i el cos
..........i els peus
i li ofrenen la Óssa com un penell de flors:

Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.

Joan Salvat-Papasseit, L'irradiador del port i les gavines

Un poema fresc i tendre que em transporta als dies a muntanya, les nits fosques i plenes d'estels i els matins humits de rosada i de fred.
Per desitjar molt bones vacances, molt bon estiu.

PS. No me n'oblido d'en Salvat-Papasseit, hi tornaré.

Dos

Estos días azules y este sol de la infancia

Antonio Machado, darrer vers

Diuen que quan va morir, l'Antonio Machado duia aquest vers anotat en un paper, a la cartera.
Machado també m'acompanya sovint. M'emociona, però, per sobre de tot, que trobessin un bocí de paper amb aquestes paraules... en el seu exili dolorós, amb la seva mare morta. No fa gaire vaig estar molt a prop de Cotlliure, i no vaig gosar acostar-m'hi. Ben al contrari, quan vaig visitar Sòria, fa alguns anys, em va agradar recórrer els espais machadians, però amb Cotlliure no he pogut. Darrerament i de nou, els temes al voltant de la guerra civil i les seves seqüeles m'estoven.

Un

Molt he estimat i molt estimo encara.

Miquel Martí i Pol, Estimada Marta

Estimada Marta va ser el primer llibre de Martí i Pol que vaig tenir.
Recordo que el vam treballar a 3r de BUP , i que el Juan i jo a l'examen vam fer el comentari sobre el mateix poema (el que comença amb aquest vers, justament) i a la professora, tot i les diferències entre un comentari i un altre, li va pujar la mosca al nas, per si havíem copiat.
Gairebé vint anys (vint anys!) després, el vaig dur a una altra classe en què parlàvem de llibres importants en la nostra vida. Casualitats de la vida, aquí va començar una història entranyable que encara perdura.

Zero

La literatura forma part de la meva vida. Les paraules, els versos, ens encoratgen, ens ajuden, ens destrossen... Hi torno sovint.
Vaig començar aquest recull de pedaços per acompanyar el meu nom en la barra d'estat del xat del gmail. I els primers no va caldre buscar-los més enllà de la meva memòria. Ara, després de voltes i voltes, començo a fer-los saltar de la barra d'estat destinada només a ser coneguda per les persones més properes, a la immensitat de vertigen de la xarxa.
Perquè fa temps que em rondava pel cap fer alguna cosa amb aquest recull encara que només serveixi perquè els que ja els coneixen els puguin anar trobant tots ben recollidets.
No hi ha cap intenció de fer-hi res més, només afegir alguna informació addicional a alguns dels versos, molt esbiaixada pel meu punt de vista i pel meu record.
Tampoc no hi ha cap intenció de publicar-hi molt sovint... el temps, de vegades elàstic, sovint m'empresona en altres afers.