Bon 2009

Li cal trobar un espai, la cambra pròpia,
amb desordre de llibres i papers
i els esborranys perduts per les ciutats.
Al fil de mitja vida, necessita
aprendre l'equilibri de l'acròbata:
el cos tensat a frec del precipici,
transeünt de tenebres cada volta
que es llença dins del buit, per enllaçar
un braç que, sap, l'espera a l'altre extrem.

Vinyet Panyella, Jardí d'ambre

Onze

Prendémola na soidade e facémola porque nos fai: periferia somos nós. Silencio. E na periferia non estamos nunca, sós.

Fran Alonso, Subversións

Potser sovint hem estat més perifèria que no pas ara. Potser més d'una vegada hem estat més sols que no pas ara. Restar a la perifèria, ser perifèria, ens atorga una visió oblíqua que no ens deixa mirar-nos el melic. Llàstima que encara hi hagi qui com que no se'n senten -dins la perifèria-, sigui per miopia, sigui per mandra, sigui per por, encara se'l miren una mica massa, el melic, tant que no els deixa veure el seu propi voltant. I encara ens estarem sols i a la perifèria i cada cop més pobres una bona temporada.

Tant de bo algun dia només siguem perifèria geogràficament parlant.

Deu

No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites.

Jesús Moncada, Calaveres atònites

La fugacitat de la vida. El temps passa volant... Jesús Moncada posa en boca del jutge Crònides aquesta afirmació tan aclaparadora. I amb això que cadascú s'apliqui el carpe diem amb la intensitat que consideri... o qui dia passa, any empeny.

Nou

Pare, no els perdonis, que saben què fan.

Vladimir Jankélévitch

Res a dir. M'ha semblat adient avui, que fa 33 anys de la fi del dictador; avui, que fa 23 anys que la meva àvia, que va perdre l'home a Mathausen, va deixar aquest món. Jo havia pensat celebrar la primera dècada de la mort de Franco i la mort, amb la seva rialla burleta, ens va arrabassar la iaia justament aquell dia. Al cel sia, la meva iaia, per descomptat.

Vuit

Petites murmuracions distreuen les grans temences.

Pere Calders, Ronda naval sota la boira

Ara que tot just surt a la llum una novel·la desconeguda d'en Pere Calders, ara que caiem al parany un cop més, cal tenir present aquesta frase del genial narrador, altament recomanable a qualsevol dosi.

Set

Por min mesma, señores, por min mesma

Ana Romaní, Arden

Vaig tenir el privilegi de sentir l'Ana Romaní en directe a Barcelona, en ocasió de la Setmana de la Poesia, l'any 2005. Privilegi que gràcies a la màgia d'internet podem compartir escoltant-la al programa Diario Cultural de la Radio Galega, que ella mateixa dirigeix i presenta. Tot un luxe.

Sis

Adolescente fui en días idénticos a nubes

Luis Cernuda, Donde habite el olvido

Cernuda m'acompanya des que vaig començar a estudiar literatura espanyola contemporània, si fa no fa des de setè o vuitè de bàsica... en fa molt. El vaig recuperar a COU, amb la gran sort de tenir en Luis Maristany de professor.
Aquest vers encapçala un poema que, com deia fa poc a un bon amic, em sembla que descriu molt bé aquella percepció que tenim en anar creixent i adonar-nos que per anys que passin encara som la mateixa noia que anava a l'institut amb la carpeta ben agafada, que sortia de campaments amb el sarró ple d'il·lusions... n'hi ha molt més, és clar, però això ja ho descobrireu vosaltres.

Cinc

Ci sono cose da non fare mai,
nè di giorno nè di notte,
nè per mare nè per terra:
per esempio, la guerra.

Gianni Rodari, Promemoria

Un missatge ben clar: hi ha coses que no s'han de fer mai ni enlloc, per exemple, la guerra.
Coneixeu en Gianni Rodari? Contes per telèfon va ser el primer que va caure a les meves mans. I va ser un berenar fantàstic.
A La Torta in Rete, molt més.

Quatre

ήδή θά τό κατάλαβες ή 'Ιθάκες τί σημαίνουν.
Ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques

K.Kavafis, Viatge a Ítaca, traducció de Carles Riba

Ítaca, Kavafis, Llach, Riba, Homer, Penèlope, Ulisses, vida... De la mà de la música i l'adaptació que en Lluís Llach féu del Viatge a Ítaca i amb el bastiment de l'acurada traducció de Riba, Ítaca, i per extensió l'Odissea, formen part de manera especial de l'imaginari català de les darreres dècades. Ítaca és la imatge de les fites, dels objectius i alhora, el propi viatge vital, la mirada cap endavant.

Tres

Eu tamén navegar

Xohana Torres, Tempo de ría

Conèixer la literatura gallega ha estat tot un descobriment. La força de les poetes gallegues m'ha captivat d'uns anys ençà. "Jo també navegar", posada en boca de Penèlope per Xohana Torres ha esdevingut lema i bandera de més d'una generació, no només literària. Jo també me l'he fet meu, aquest vers. Us convido a conèixer-ne una mica més. Tindrem temps de tornar-hi.

Pel solstici d'estiu, un poema

De dalt de tot del cel
els poblets en la nit semblen brasers encesos.
I perquè entra la vetlla brillen més els estels

s'acosten a terra i s'escalfen les mans
i el cos
..........i els peus
i li ofrenen la Óssa com un penell de flors:

Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.

Joan Salvat-Papasseit, L'irradiador del port i les gavines

Un poema fresc i tendre que em transporta als dies a muntanya, les nits fosques i plenes d'estels i els matins humits de rosada i de fred.
Per desitjar molt bones vacances, molt bon estiu.

PS. No me n'oblido d'en Salvat-Papasseit, hi tornaré.

Dos

Estos días azules y este sol de la infancia

Antonio Machado, darrer vers

Diuen que quan va morir, l'Antonio Machado duia aquest vers anotat en un paper, a la cartera.
Machado també m'acompanya sovint. M'emociona, però, per sobre de tot, que trobessin un bocí de paper amb aquestes paraules... en el seu exili dolorós, amb la seva mare morta. No fa gaire vaig estar molt a prop de Cotlliure, i no vaig gosar acostar-m'hi. Ben al contrari, quan vaig visitar Sòria, fa alguns anys, em va agradar recórrer els espais machadians, però amb Cotlliure no he pogut. Darrerament i de nou, els temes al voltant de la guerra civil i les seves seqüeles m'estoven.

Un

Molt he estimat i molt estimo encara.

Miquel Martí i Pol, Estimada Marta

Estimada Marta va ser el primer llibre de Martí i Pol que vaig tenir.
Recordo que el vam treballar a 3r de BUP , i que el Juan i jo a l'examen vam fer el comentari sobre el mateix poema (el que comença amb aquest vers, justament) i a la professora, tot i les diferències entre un comentari i un altre, li va pujar la mosca al nas, per si havíem copiat.
Gairebé vint anys (vint anys!) després, el vaig dur a una altra classe en què parlàvem de llibres importants en la nostra vida. Casualitats de la vida, aquí va començar una història entranyable que encara perdura.

Zero

La literatura forma part de la meva vida. Les paraules, els versos, ens encoratgen, ens ajuden, ens destrossen... Hi torno sovint.
Vaig començar aquest recull de pedaços per acompanyar el meu nom en la barra d'estat del xat del gmail. I els primers no va caldre buscar-los més enllà de la meva memòria. Ara, després de voltes i voltes, començo a fer-los saltar de la barra d'estat destinada només a ser coneguda per les persones més properes, a la immensitat de vertigen de la xarxa.
Perquè fa temps que em rondava pel cap fer alguna cosa amb aquest recull encara que només serveixi perquè els que ja els coneixen els puguin anar trobant tots ben recollidets.
No hi ha cap intenció de fer-hi res més, només afegir alguna informació addicional a alguns dels versos, molt esbiaixada pel meu punt de vista i pel meu record.
Tampoc no hi ha cap intenció de publicar-hi molt sovint... el temps, de vegades elàstic, sovint m'empresona en altres afers.